Back بيرنارد هيرمان Arabic بيرنارد هيرمان ARZ Bernard Herrmann Azerbaijani Бернард Херман Byelorussian Бърнард Хърман Bulgarian Bernard Herrmann Czech Bernard Herrmann Danish Bernard Herrmann German Μπέρναρντ Χέρμαν Greek Bernard Herrmann English
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1912 Nova York |
| Mort | 24 desembre 1975 (63 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Beth David |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nova York DeWitt Clinton High School |
| Alçada | 173 cm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música per a cinema |
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1934 – 1975 |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| Lloc web | thebernardherrmannestate.com |
             | |
Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975) va ser un compositor estatunidenc de música de cinema.[1]
Com a director d'orquestra, va defensar la música de compositors menys coneguts. És considerat àmpliament com un dels més grans compositors de cinema.[2]Alex Ross escriu:
| « | Durant quatre dècades, va revolucionar la partitura de pel·lícules abandonant les tècniques musicals il·lustratives que dominaven Hollywood als anys 30 i imposant el seu propi vocabulari harmònic i rítmic peculiar. | » |
[3]Guanyador dels Premis de l'Acadèmia per All That Money Can Buy(The Devil and Daniel Webster, 1941), Herrmann és conegut per les seves col·laboracions amb Alfred Hitchcock , en particular L'home que sabia massa (The Man Who Knew Too Much, 1956) (on fa un cameo com a director d'orquestra al Royal Albert Hall), Vertigen (D'entre els morts) (1958), Perseguit per la mort (North by Northwest, 1959), Psicosi (Psycho, 1960), Els ocells (The Birds, 1963) (com a «assessor de so») i Marnie (1964). Va treballar en radioteatre, gènere en què va compondre per a The Mercury Theatre on the Air d'Orson Welles, i la seva primera banda sonora va ser per al debut cinematogràfic de Welles, Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941). Els seus altres crèdits inclouen Jane Eyre (1943), Anna i el rei de Siam (1946), El fantasma i la senyora Muir (The Ghost and Mrs. Muir, 1947), The Day the Earth Stood Still (1951), Cape Fear (1962), Fahrenheit 451 (1966) i Twisted Nerve (1968). Herrmann va escriure pel·lícules inspirades en Hitchcock, com La núvia vestia de negre (The Bride Wore Black, 1968) de François Truffaut i Sisters (1972) de Brian De Palma i Obsessió (Obsession, 1976). Va compondre les partitures de diverses pel·lícules de fantasia de Ray Harryhausen, i va compondre per a televisió, com ara Have Gun – Will Travel i The Twilight Zone de Rod Serling. La seva darrera partitura, gravada poc abans de la seva mort, va ser per a Taxi Driver de Martin Scorsese (1976).[4][5]
- ↑ Rivkin, Steven E. (March 1997)./http://www.bernardherrmann.org/articles/family-rivkin/The Bernard Herrmann Society.
- ↑ Huizenga, Tom (29 June 2011)./https://www.npr.org/sections/deceptivecadence/2011/06/30/137495742/bernard-herrmann-at-100-master-of-the-movie-score/https://en.wikipedia.orgview_html.php?sq=Facebook&lang=ca&q=NPR
- ↑ Ross, Alex (October 6, 1996)./https://www.therestisnoise.com/2006/07/vertigo.html/https://en.wikipedia.orgview_html.php?sq=Facebook&lang=ca&q=The_New_York_Times
- ↑ Smith, 2002.
- ↑ «Ressenyes: Steven C. Smith. A Heart at Fire's Center: The Life and Music of Bernard Herrmann». The Journal of Film Music. The International Film Music Society, 1 " o, 2003, pàg. 273–281. ISSN: 1087-7142 [Consulta: 17 març 2015].